
Aquarel·la sobre paper, tamany postal
Desprès dels canalons - Después de los canelones
Cal tacar i de la taca surt el que SI existia
Debemos manchar y de la mancha sale lo que SI existia
Uuuuf quina feinada, comecem i que vagi caient la pasta
Aquesta bogeria - esta locura
Segurament no és el meu millor retrat de la meva esposa però és que hi ha tant d'amorrrrrrrr...
M'he concentrat massa amb la primera figura sense concentrar-em en la composició general i malgrat Apol·lo (és Apol·lo, No?) m'ha quedat força be, la resta no m'ha capigut, perdó Velázquez...
Bonic dibuix però tampoc he aconseguit composar be l'esquema del magnífic quadre de Velázquez, m'ha faltat espai per sota (el ferrer que treballa l'armadura) ni tampoc a l'esquerra on és impossible que Apolo càpigue correctament.
Quant els amics veuen el dibuix, fan: OOOOh! però no veuen que a Apol·lo li falta un tros de capa a l'esquena i que s'ha tornat llegi de cop, ni tampoc lo mal dibuixat que està el personatge del fons ni tampoc (i més greu) el peu nefast d'un del ferrer d'esquenes...
Que bo quant un gran mestre et tradueix la realitat al paper (en aquest cas a la tela), però així hi tot em falla la composició doncs l'empunyadura de l'espasa no em cap al dibuix...
uni-ball eye i caran d'ache sobre paper, unes floretes que vaig regalar a la meua esposa per maca...
No estic especialment satisfet d'aquest dibuix, malgrat m'hi sembli (aparentment) - encara que l'original és molt més bó que no pas l'escanejat, cosa que mai entendré- però bé és un modest autorretrat...
Oli sobre tela / Óleo sobre tela / Oil on canvas
24x24 cm acrílic sobre tela
Collage i aquarel·la sobre paper
Llapissos de colors i fotografia digital
No sempre la lluita és estèril, l'any 2007 l'Associació de Veïns de L'Ampolla va lluitar per la conservació de la nostre estimada platja de l'Arquitecte, on es projectava una ampliació portuaria fòra de mida. No se si la crisi ha ajudat , però ben segur que sense la mobilització dels veïns no s'hagués aturat.
Aquesta aqüarel·la la vaig fer abans d'ahir dia 11, gaudint d'una preciosa diada de bany.
No tinc gaire més a dir, però m'imagino com han degut apretar als artistes i que s'hagués pogut fer amb aquest munt de calers desviats...Potser tallers per músics que comencen? Quin món de mones.
Aquesta aquarel·la està inspirada per una conversa telefònica amb una funcionaria que m'ha trasmès una tristor i un "tant-se-me'n-fotisme" absolut. Probablement una actitut propiciada per trobar-se encaixada en un engranatje que gemega per tot i en que ella es sent sobrepassada sense poder fer res o gairebé res.
Dins de les festes del Barri de La Barceloneta aquest any el Grup de Pintors fem un homenatge al gran pintor valencià en Joaquim Sorolla. Per l'ocasió he realitzat aquesta interpretació del quadre "El balandret". He emprat l'aquarel·la, doncs és una tècnica clàssica, però no la preferida pel pintor. A més la he integrat en una caixa de vi decorada amb collage i una foto de GoogleMaps del nostre barri. Com si en una de les escapades de Sorolla per Espanya hagués visitat la nostre Barceloneta. Al estar l'aquarel·la integrada a la caixa, l'obra canvia en funció de l'angle de visió i de la llum d'incidència.