Uuuuf quina feinada, comecem i que vagi caient la pastaUuuuf cuanto trabajo, empecemos y que vaya cayendo la pasta
Cal tacar i de la taca surt el que SI existia
Debemos manchar y de la mancha sale lo que SI existia
Uuuuf quina feinada, comecem i que vagi caient la pasta
Aquesta bogeria - esta locura
Segurament no és el meu millor retrat de la meva esposa però és que hi ha tant d'amorrrrrrrr...
M'he concentrat massa amb la primera figura sense concentrar-em en la composició general i malgrat Apol·lo (és Apol·lo, No?) m'ha quedat força be, la resta no m'ha capigut, perdó Velázquez...
Bonic dibuix però tampoc he aconseguit composar be l'esquema del magnífic quadre de Velázquez, m'ha faltat espai per sota (el ferrer que treballa l'armadura) ni tampoc a l'esquerra on és impossible que Apolo càpigue correctament.
Quant els amics veuen el dibuix, fan: OOOOh! però no veuen que a Apol·lo li falta un tros de capa a l'esquena i que s'ha tornat llegi de cop, ni tampoc lo mal dibuixat que està el personatge del fons ni tampoc (i més greu) el peu nefast d'un del ferrer d'esquenes...
Que bo quant un gran mestre et tradueix la realitat al paper (en aquest cas a la tela), però així hi tot em falla la composició doncs l'empunyadura de l'espasa no em cap al dibuix...
uni-ball eye i caran d'ache sobre paper, unes floretes que vaig regalar a la meua esposa per maca...
No estic especialment satisfet d'aquest dibuix, malgrat m'hi sembli (aparentment) - encara que l'original és molt més bó que no pas l'escanejat, cosa que mai entendré- però bé és un modest autorretrat...
Oli sobre tela / Óleo sobre tela / Oil on canvas
24x24 cm acrílic sobre tela
Collage i aquarel·la sobre paper