Mare i nena tragant tele

Aquesta aquarel·la està feta del natural mentre miraven "El català de l'any" ...nyef...be en tot cas, estic content de com m'ha quedat la Cris, no tant la Joana. Si be de cos té semblança, de cara més aviat no...

Blogosfera

En aquesta obra volia representar la creació de la blogosfera per part dels bloggers, però vet aquí m'ha sortit un "ens" que s'empassa gent solitaria. Tota una metàfora de l'artista...

La vida d'una llibreta

Una llibreta està per tacar, embrutar i fer proves, exercicis i experiments. Aquí en teniu les restes d'una. En aquesta entrada podeu veure uns dibuixos a llapis sense pretensions, només com exercici. No és la millor ni la pitjor. A dalt podeu veure un dibuix amb aquarel·la, pretenia ser uns negrets del top manta i a la fi m'han sortit uns pillastres dels anys 40...

En aquesta sèrie de dibuixos, podeu veure a la Cris amb la Ingrid donant-li de menjar. Costa moltíssim del natural agafar el gest i el moviment, quan el model no para quiet. En canvi al costat podeu veure la Cris dormint tranquil·lament (encara que es mou més del que un desitjaria). La Joana està posant mantega a una torrada, li he agafat el gest de la cara, però m'ha sortit un braç d'estibador.
El meu horrible autorretrat és una prova que vaig fer fa temps amb canya i tinta i desprès aquarel·la. Al costat he posat un dibuix a llapis que he fet recentment. Es lamentable però els colors triats són els mateixos que els de l'autorretrat. Ben tètrics.
A sobre d'aquest dibuix podeu veure el gest d'enfadada de la Ingrid, està agafat al "vol", potser és el millor dibuix d'aquesta entrada.
Al costat una Cris "expresionista" a lo Kichner (pobreta em pot costar molt car). A sota podeu veure a la Cris mirant la tele al llit. Els dos nus dels costats són còpies d'una web de fotos que té un arxiu molt bèstia de models de tots tipus, homes, dones, nens, vestits, nus en diferents poses. Va dirigit a artistes, però jo crec que és més útil per un il·lustrador. Encara que va be com a referència...
A sota podeu veure de la mateixa llibreta "La Verge del Comic" i "El meu amic guitarrista". El primer és llàpis i el segon tinta aiguada.

Valors Eterns

Poseu el jugador en horitzontal i sabreu com són els valors dels Barça

Tota la veritat sobre Montmatre

La millor obra de Montmatre, aquí la teniu... Barri bonic i tranquil, potser dels pocs amb cagades de gos. Però no us en refieu, només apropar-se a la Place du Tertre unes "buscones" del carbonet i del llapis de graffit, tenten al turista viciós a la recerca d'emocions "bohemies" i retratistes... A la Place, el paissatge és desolador. Completament atapeida de fabricants de moneda falsa... entre mig unes poques i honroses excepcions. Feu-me cas, aneu el cap de setmana al Parc Güell o a la Plaça del Pi. I si així i tot, aneu a Montmatre, no aparteu la vista de les parets. Ah! i sobretot no oblideu de visitar el número 54 del carrer Lepic.

Paris in blue

Mai podré oblidar aquella llum d'hivern que ens va acaronar durant les nostres inoblidables passejades...

L'Angel Exterminador

Un dia, a l'acabar l'any vaig tenir la visita, només era de cortesia. Però ja vaig entendre el missatge...

Llapis de grafit, carbó, acrílic i oli sobre fusta d'obra amb ciment.

El Pelican-Patinador

El Pelican-Patinador no vola

sinó roda,

el Pelican-Patinador porta coixinets

i no porta nenets.

El Pelican-Patinador a la font es para

i no a la cascada.

El Pelican -Patinador canta infantil

i no pas a selva hostil.

Contrapunt

No és massa adequat, però m'ha tornat a la ment aquest personatge gris i sinistre que fa el que sigui, i dic el que sigui, dins del seu codi infecte. Sense importar-li res, per tal surti reforçat. I s'en diu eficient...

Maleida Carta!!!

Perquè l'enrrabiada és amb la lletra? És potser la naturalesa humana? Si només és un instrument del fet. Pintant amb la incosnciència del fetge. Tinta de gravat, aquarel·la, acrílic i oli sobre paper d'apunt sobre fusta.