M'he concentrat massa amb la primera figura sense concentrar-em en la composició general i malgrat Apol·lo (és Apol·lo, No?) m'ha quedat força be, la resta no m'ha capigut, perdó Velázquez...
Me he concentrado demasiado con la primera figura sin concentrarme en la composición general, a pesar que Apolo (¿Es Apolo, verdad?) me ha quedado bastante bien, el resto no me ha cabido, perdón Velázquez...
Bonic dibuix però tampoc he aconseguit composar be l'esquema del magnífic quadre de Velázquez, m'ha faltat espai per sota (el ferrer que treballa l'armadura) ni tampoc a l'esquerra on és impossible que Apolo càpigue correctament.
Bonito dibujo, pero tampoco he conseguido compner bien el esquema del magnífico cuadro de Velázquez, me ha faltado espacio por debajo (el herrero que trabaja la armadura) y tampoco por la izquierda donde me ha sido imposible que Mercurio me quepa correctamente
Quant els amics veuen el dibuix, fan: OOOOh! però no veuen que a Apol·lo li falta un tros de capa a l'esquena i que s'ha tornat llegi de cop, ni tampoc lo mal dibuixat que està el personatge del fons ni tampoc (i més greu) el peu nefast d'un del ferrer d'esquenes...
Cuando los amigos ven el dibujo dicen: Oooooh! Pero es que no ven a Apolo que le falta un trozo de capa tras la espalda y que se ha vuelto feo de golpe, tampoco ven lo mal dibujado que está el personaje del fondo ni tampoc (y más grave) el pie nefasto del herrero de espaldas...
Segurament no és el meu millor retrat de la meva esposa però és que hi ha tant d'amorrrrrrrr...
M'he concentrat massa amb la primera figura sense concentrar-em en la composició general i malgrat Apol·lo (és Apol·lo, No?) m'ha quedat força be, la resta no m'ha capigut, perdó Velázquez...
Bonic dibuix però tampoc he aconseguit composar be l'esquema del magnífic quadre de Velázquez, m'ha faltat espai per sota (el ferrer que treballa l'armadura) ni tampoc a l'esquerra on és impossible que Apolo càpigue correctament.
Quant els amics veuen el dibuix, fan: OOOOh! però no veuen que a Apol·lo li falta un tros de capa a l'esquena i que s'ha tornat llegi de cop, ni tampoc lo mal dibuixat que està el personatge del fons ni tampoc (i més greu) el peu nefast d'un del ferrer d'esquenes...
Que bo quant un gran mestre et tradueix la realitat al paper (en aquest cas a la tela), però així hi tot em falla la composició doncs l'empunyadura de l'espasa no em cap al dibuix...
uni-ball eye i caran d'ache sobre paper, unes floretes que vaig regalar a la meua esposa per maca...
No estic especialment satisfet d'aquest dibuix, malgrat m'hi sembli (aparentment) - encara que l'original és molt més bó que no pas l'escanejat, cosa que mai entendré- però bé és un modest autorretrat...
