Aquarel·la sobre paper, mida postalAcuarela sobre papel, medida postal
Fastidiados estamos, antes el entrañable gordo le daba a la petaca, ahora ni síndrome de abstinencia tiene, sino un virus toca-narices ...
Cal tacar i de la taca surt el que SI existia
Debemos manchar y de la mancha sale lo que SI existia
Uuuuf quina feinada, comecem i que vagi caient la pasta
Aquesta bogeria - esta locura
Segurament no és el meu millor retrat de la meva esposa però és que hi ha tant d'amorrrrrrrr...
M'he concentrat massa amb la primera figura sense concentrar-em en la composició general i malgrat Apol·lo (és Apol·lo, No?) m'ha quedat força be, la resta no m'ha capigut, perdó Velázquez...
Bonic dibuix però tampoc he aconseguit composar be l'esquema del magnífic quadre de Velázquez, m'ha faltat espai per sota (el ferrer que treballa l'armadura) ni tampoc a l'esquerra on és impossible que Apolo càpigue correctament.
Quant els amics veuen el dibuix, fan: OOOOh! però no veuen que a Apol·lo li falta un tros de capa a l'esquena i que s'ha tornat llegi de cop, ni tampoc lo mal dibuixat que està el personatge del fons ni tampoc (i més greu) el peu nefast d'un del ferrer d'esquenes...