Autorretrat

Aquarel·la sobre paper, potser millor per dintre que per fora

Llegint Valle-Inclan

En aquesta aquarel·la podeu veure a la Cris llegint "Luces de Bohemia". He tornat a fer l'estil d'aquarel·la que em sento més còmode. Potser tira a il·lustració, però que hi farem.

Estudiant un xic tard

En aquesta aquarel·la sobre paper he fet a la Cris estudiant de nit. He volgut fer una aquarel·la més clàssica, que els colors es fonessin suament.

Hivern a la Barceloneta

Nota, Oli sobre fusta

Tassa

Una sencilla tassa pintada amb aquarel·la sobre el pitjor paper que he trobat. M'agrada el reflexe del mantel a la tassa

Mare i nena tragant tele

Aquesta aquarel·la està feta del natural mentre miraven "El català de l'any" ...nyef...be en tot cas, estic content de com m'ha quedat la Cris, no tant la Joana. Si be de cos té semblança, de cara més aviat no...

Blogosfera

En aquesta obra volia representar la creació de la blogosfera per part dels bloggers, però vet aquí m'ha sortit un "ens" que s'empassa gent solitaria. Tota una metàfora de l'artista...

La vida d'una llibreta

Una llibreta està per tacar, embrutar i fer proves, exercicis i experiments. Aquí en teniu les restes d'una. En aquesta entrada podeu veure uns dibuixos a llapis sense pretensions, només com exercici. No és la millor ni la pitjor. A dalt podeu veure un dibuix amb aquarel·la, pretenia ser uns negrets del top manta i a la fi m'han sortit uns pillastres dels anys 40...

En aquesta sèrie de dibuixos, podeu veure a la Cris amb la Ingrid donant-li de menjar. Costa moltíssim del natural agafar el gest i el moviment, quan el model no para quiet. En canvi al costat podeu veure la Cris dormint tranquil·lament (encara que es mou més del que un desitjaria). La Joana està posant mantega a una torrada, li he agafat el gest de la cara, però m'ha sortit un braç d'estibador.
El meu horrible autorretrat és una prova que vaig fer fa temps amb canya i tinta i desprès aquarel·la. Al costat he posat un dibuix a llapis que he fet recentment. Es lamentable però els colors triats són els mateixos que els de l'autorretrat. Ben tètrics.
A sobre d'aquest dibuix podeu veure el gest d'enfadada de la Ingrid, està agafat al "vol", potser és el millor dibuix d'aquesta entrada.
Al costat una Cris "expresionista" a lo Kichner (pobreta em pot costar molt car). A sota podeu veure a la Cris mirant la tele al llit. Els dos nus dels costats són còpies d'una web de fotos que té un arxiu molt bèstia de models de tots tipus, homes, dones, nens, vestits, nus en diferents poses. Va dirigit a artistes, però jo crec que és més útil per un il·lustrador. Encara que va be com a referència...
A sota podeu veure de la mateixa llibreta "La Verge del Comic" i "El meu amic guitarrista". El primer és llàpis i el segon tinta aiguada.

Valors Eterns

Poseu el jugador en horitzontal i sabreu com són els valors dels Barça

Tota la veritat sobre Montmatre

La millor obra de Montmatre, aquí la teniu... Barri bonic i tranquil, potser dels pocs amb cagades de gos. Però no us en refieu, només apropar-se a la Place du Tertre unes "buscones" del carbonet i del llapis de graffit, tenten al turista viciós a la recerca d'emocions "bohemies" i retratistes... A la Place, el paissatge és desolador. Completament atapeida de fabricants de moneda falsa... entre mig unes poques i honroses excepcions. Feu-me cas, aneu el cap de setmana al Parc Güell o a la Plaça del Pi. I si així i tot, aneu a Montmatre, no aparteu la vista de les parets. Ah! i sobretot no oblideu de visitar el número 54 del carrer Lepic.