Un dia, a l'acabar l'any vaig tenir la visita, només era de cortesia. Però ja vaig entendre el missatge...
Llapis de grafit, carbó, acrílic i oli sobre fusta d'obra amb ciment.
Cal tacar i de la taca surt el que SI existia
Debemos manchar y de la mancha sale lo que SI existia
El Pelican-Patinador no vola
sinó roda,
el Pelican-Patinador porta coixinets
i no porta nenets.
El Pelican-Patinador a la font es para
i no a la cascada.
El Pelican -Patinador canta infantil
i no pas a selva hostil.
No és massa adequat, però m'ha tornat a la ment aquest personatge gris i sinistre que fa el que sigui, i dic el que sigui, dins del seu codi infecte. Sense importar-li res, per tal surti reforçat.
I s'en diu eficient...
Perquè l'enrrabiada és amb la lletra? És potser la naturalesa humana?
Si només és un instrument del fet.
Pintant amb la incosnciència del fetge.
Tinta de gravat, aquarel·la, acrílic i oli sobre paper d'apunt sobre fusta.
Perquè hi ha coses que considerem inevitables? L'art-tortura i l'estocada és un fet inapelable? És cutrura? Ben segur que ni o més aviat que so.