27 de des. 2006

Puc partir-me la cara

Dibuixos, pintures, encerts, errades, tot penjat a l'aire... sincerament, PUC PARTIR-ME LA CARA.
El dia a dia pot restar ocult i perdut, Cal la mirada aliena?
El taller pot estar mut, però pot arribar aquella visita silenciosa, de l'Avi entrenyable que amb pipa a la boca i escopinada aconsegueix esvair el dubte. Omplir l'espai buit, fer que els pinzells tornin a fer pudor de socarrim, evaporant la baba oculta de cada fusta, de cada tela, de cada paper. Sinó guaiteu la visita d'aquest vell que va fer despertar el traç amagat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

on es el magnífic comentari? crec que l`obre es meriex un.

Un admirador